Josiah Willard Gibbs

fou un físic, químic i matemàtic estatunidenc, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.

El seu pare, de nom idèntic, era un distingit filòleg, professor de sagrades escriptures al ''Yale College'' (que el 1887 va esdevenir la universitat Yale) i ell va estudiar en aquesta institució, on va rebre, l'any 1863, el primer doctorat en Filosofia atorgat en enginyeria als Estats Units por la seva tesi “''On the Form of the Teeth of Wheels in Spur Gearing''" en la qual feia servir mètodes geomètrics per investigar la optimització del disseny dels engranatges.

Els tres anys següents va ser professor de física i llatí a Yale i va continuar interessant-se pels temes d'enginyeria, arribant a patentar el 1866 un fre pels vagons ferroviaris. L'agost d'aquest mateix any, va deixar New Haven per anar tres anys a Europa en viatge d'estudis. Va estar un curs a cadascuna de les universitats de París, Berlín i Heidelberg, consecutivament.

Els dos anys següents del seu retorn a New Haven no va tenir una feina fixa, donant classes particulars de francès o treballant en la millora d'algun enginy mecànic. Finalment el 1871 va ser nomenat professor de física matemàtica a Yale, universitat a la que va restar unit la resta de la seva vida. Mai es va casar, vivia a la casa familiar amb la seva germana i el seu marit que era bibliotecari de Yale, no socialitzava gaire i va publicar poc perquè el seu afany de perfeccionisme l'obligava a una claredat, rigor i economia de paraules que ho feia molt difícil.

Quan a Albert Einstein li van preguntar quin era el pensador més potent que havia conegut va contestar, sense dubtar, Lorentz; però, a continuació, va confessar que no havia conegut Willard Gibbs i que, de ser així, potser els hauria d'haver posat al mateix nivell.

Com a matemàtic, va inventar l'anàlisi vectorial. En gran part és gràcies a Gibbs que moltes de les teories físiques i químiques han sigut desenvolupades, perquè l'anàlisi vectorial ha sigut una gran ajuda. Les seves investigacions sobre aquesta matèria es van publicar entre 1876 i 1878 en els annals de l'Acadèmia de Ciències de Connecticut, en el seu estat natal, però no es van divulgar a Europa fins a l'any 1890, gràcies al químic alemany Wilhelm Ostwald.

El 1901, el seu alumne Edwin Bidwell Wilson, va editar i publicar les seves classes amb el títol de ''[https://www.google.cat/books?id=wUwNAAAAYAAJ Vector Analysis]''. El 1902 va publicar el seu llibre ''[https://www.google.cat/books?id=KRMIzI8z6H8C Elementary Principles in Statistical Mechanics]'', que pot ser considerat com un pont entre dues eres de la física: la física clàssica i la física moderna.

En aquesta data ja s'havien obtingut els principals avenços en termodinàmica, però es va reconèixer a Gibbs la prioritat dels seus descobriments. Per aquests descobriments li van atorgar la major distinció possible donada per la comunitat científica internacional d'aquell temps, donada només a un científic l'any: la medalla Copley de la Royal Society de Londres. Proporcionat per Wikipedia