Dharma

Dharma (en alfabet devanagari धर्म ''dhárma'', en pali ''dhamma'', "llei natural" o "realitat" en sànscrit) és una noció bàsica del pensament indi que té diverses accepcions. Literalment es pot traduir per "establert" o "ferm", figurativament com a "sustentador", "suport" (en el cas de deïtats) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec ''ethos'', "norma fixa", "estatut", "llei". La noció ja és fonamental en el vedisme i vers el , el ''Codi de Manu'' la imposa com a clau de l'harmonia còsmica i com a regla del ritual (tant de la litúrgia com de la moral individual) i de l'organització social (fundant el sistema de castes o varna). Així, el conjunt de pràctiques i creences del que a Occident es coneix com a hinduisme, és anomenat pels seus practicants ''sanatan Dharma'', "l'eterna doctrina".

La paraula prové d'una arrel indoirànica ''dhar'' ‘ajustar, suportar, sostenir', connectada amb el llatí ''frēnum'' (‘regna per a cavall, fre'), l'antic alt germà ''tarni latens'' (‘ocult, retirat'), i en l'antiga església eslava drъžǫ, drъžati (‘sostenir, posseir'). S'ha suggerit, encara que no és clar, la identitat etimològica entre dharma i el llatí ''firmus'' (d'on prové el català "ferm"). L'erudit anglès del , Monier-Williams, proposa les traduccions (en el camp espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós'. Se sol utilitzar com a sinònim de "doctrina". Proporcionat per Wikipedia