Eugene Paul Wigner

fou un físic i matemàtic nord-americà, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.

Durant el Projecte Manhattan, Wigner va dirigir un equip que incloïa J. Ernest Wilkins Jr., Alvin M. Weinberg, Katharine Way, Gale Young i Edward Creutz. La tasca del grup era dissenyar els reactors nuclears de producció que convertirien l'urani en plutoni de qualitat per a armes. Aleshores, els reactors només existien en paper, i cap reactor encara havia estat crític. El juliol de 1942, Wigner va triar un disseny conservador de 100 MW, amb un moderador de neutrons de grafit i refrigeració per aigua. Wigner va estar present en una pista de raquetes reconvertida sota les grades del camp abandonat de Stagg de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942, quan el primer reactor atòmic del món, el Chicago Pile One (CP-1) va aconseguir una reacció nuclear en cadena controlada.

Sentint-se inadequat per a un paper directiu en aquest entorn, va abandonar Oak Ridge el 1947 i va tornar a la Universitat de Princeton, encara que va mantenir un paper de consultor a la instal·lació durant molts anys. En el període de postguerra, va servir en diversos organismes governamentals, inclòs el Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia de 1947 a 1951, el panel de matemàtiques del National Research Council de 1951 a 1954, el panel de física de la National Science Foundation i l'influent Comitè Assessor General de la Comissió d'Energia Atòmica de 1952 a 1957 i de nou de 1959 a 1964. També va contribuir a la defensa civil. Proporcionat per Wikipedia