Ramanuja

Ramanuja o Ramanujacharya (Shriperumbudur, 1017 – Shrirangam, 1137) va ser un filòsof hindú, teòleg, reformista social, i un dels exponents més importants de la tradició de Sri Vaishnavisme dins de l'hinduisme. Els seus fonaments filosòfics van ser influents en el moviment Bhakti. Els seus fonaments filosòfics per al devocionalisme van influir en el moviment Bhakti.

El guru de Ramanuja era Yādava Prakāśa, un erudit que segons la tradició pertanyia a la tradició Advaita Vedanta, però probablement era un erudit de Bhedabheda. La tradició de Sri Vaishnava sosté que Ramanuja no estava d'acord amb el seu guru i el no dualista Advaita Vedānta, i en canvi va seguir els passos de la tradició tàmil Alvārs, els erudits Nāthamuni i Yamunāchārya. Ramanuja és famós com el principal defensor de la subescola Vishishtadvaita de Vedanta, i els seus deixebles probablement van ser autors de textos com el Shatyayaniya Upanishad. El mateix Ramanuja va escriure textos influents, com ara bhāsya sobre els ''Brahma Sutras'' i el ''Bhagavad Gita'', tots en sànscrit.

La seva filosofia Vishishtadvaita (no-dualisme qualificat) ha competit amb la filosofia Dvaita (dualisme teista) de Madhwa i la filosofia Advaita (no-dualisme) d'Adi Xankara, juntament amb les tres filosofies vedàntiques més influents del segon mil·lenni. Ramanuja va presentar la importància epistèmica i soterològica del bhakti, o la devoció a un Déu personal (Vixnu en el cas de Ramanuja) com a mitjà per a l'alliberament espiritual. Les seves teories afirmen que existeix una pluralitat i distinció entre Atman (ànima) i Braman (realitat metafísica, última), mentre que també afirma que hi ha unitat de totes les ànimes i que l'ànima individual té el potencial de realitzar la identitat amb el Braman. Proporcionat per Wikipedia