Marcel Proust

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a ''Marcel Proust'' (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol del 1871 - 18 de novembre del 1922), fou un important escriptor francès. La seva obra més coneguda és ''A la recerca del temps perdut'', una col·lecció de set novel·les escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927; de les set, les tres darreres són pòstumes. Treballà en l'obra fins a l'extenuació i morí d'esgotament a causa d'una bronquitis mal curada.

Va fer amistat amb Robert de Montesquiou, i gràcies a ell s'introdueix entre 1894 i 1900 en els cercles dels salons més aristocràtics. A partir de l'estiu del 1895, emprengué la redacció d'una novel·la amb el títol pòstum de ''Jean Santeuil'', el nom del protagonista, un recull de fragments però no una obra acabada, en què evocà sobretot el cas Dreyfus, en el qual va prendre part activa.

L'any 1896, va publicar ''Els plaers i els dies'', un recull de poemes en prosa, retrats i narracions en un estil decadentista. El llibre va passar gairebé desapercebut i va donar a Proust una reputació de mundà i diletant que no es va esvair fins a la publicació dels primers volums de l'obra ''A la recerca del temps perdut''.

Estudià l'esteta anglès John Ruskin, intel·lectual que havia prohibit que en traduïssin els llibres en vida. En morir Ruskin el 1900, Proust es posà a traduir-lo al francès. Amb aquesta intenció, emprengué diversos "pelegrinatges ruskinians" al nord de França, a Amiens i sobretot a Venècia. Més endavant, es distanciaria d'ell tot afirmant que apreciar una obra perquè un determinat escriptor en parla és pervertir l'art: cal estimar l'obra en si mateixa.

En català ha estat traduït per Manel Pla, Jaume Vidal Alcover (amb Maria Aurèlia Capmany), Anna Casassas, Jaume Bofill i Ferro, Joan Casas, Josep M. Pinto i Valèria Gaillard. Proporcionat per Wikipedia