David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Se'l considera l'últim dels grans empiristes britànics, precedit per Francis Bacon, John Locke i George Berkeley. Estudià dret –sense titular-se– per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió perquè estimava més la literatura i la filosofia. Breument es va instal·lar com a home de negocis a Bristol. El 1734, amb vint-i-tres anys se'n va anar a França, on va escriure la seva obra més important, ''A Treatise of Human Nature'' («Tractat de la naturalesa humana»), que no va tenir el succés que n'havia esperat. Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, ''Assaigs morals i polítics''. L'èxit d'aquesta obra el portà a reelaborar el ''Tractat'', fent una exposició més senzilla en dos llibres: ''Investigació sobre l'enteniment humà'' i ''Investigació sobre els principis morals''.

El 1752 va succeir Thomas Ruddiman com a bibliotecari de la Facultat dels Advocats a Edimburg. Era responsable de la compra de llibres, però no sempre va rebre l'aval dels curators va haver de retreure tres llibres per ser « indecents i indignes d'un lloc en una biblioteca culta». Aquesta biblioteca va ser l'embrió de la Biblioteca Nacional d'Escòcia fundada el 1925. L'any 1763 tornà a França i es relacionà amb Rousseau i els enciclopedistes. L'any 1769, tornà a Edimburg, on restà fins a la mort.

Per a Hume, la filosofia no sap res amb certesa, de manera definitiva, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la qual totes les altres depenen: la «ciència de l'ésser humà». Per això, diu que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. Hume és un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions, encara que Kant mai no va adoptar les tesis de Hume pròximes a l'escepticisme pirrònic grec. Proporcionat per Wikipedia