Leonard Bloomfield

fou un lingüista nord-americà, la influència del qual dominà el desenvolupament de l'estructuralisme a Amèrica, entre el 1930 i el 1950. Es graduà a les universitats de Harvard (el 1906) i Wisconsin (el 1908), i el 1921-1928 fou professor d'alemany a la Universitat d'Ohio. És especialment conegut pel seu llibre ''Language'' (1933) (traduït al català per Gabriel Ferrater), en què descriu l'estat de la lingüística del seu temps. També fou un dels membres fundadors de la Linguistic Society of America.

El seu pensament és fortament caracteritzat pels seus principis behavioristes per a l'estudi del significat, la insistència en procediments formals per a l'anàlisi del llenguatge, així com per proveir la lingüística d'una metodologia científica rigorosa. La seva preeminència va decaure a finals dels 1950-1960, amb l'emergència de la gramàtica generativa.

Bloomfield també inicià l'examen genètic de les llengües algonquines, amb la reconstrucció del protoalgonquí. Proporcionat per Wikipedia