Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí (), més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí () (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom. Musulmà sunnita, va passar gran part de la seva vida a Bagdad i va escriure tota la seva obra en àrab. El seu ensenyament és a l'origen d'una efímera escola de jurisprudència islàmica (''màdhhab''), el jaririsme.

Va estudiar i escriure sobre una gran quantitat de dominis: història, ''tafsir'' (exegesi), ''fiqh'' (jurisprudència) i comentaris dels hadits. Les seves obres més famoses són la historiogràfica ''Tarikh ar-rússul wa-l-muluk'' (''Història dels profetes i dels reis''), també coneguda com a ''Tarikh al-úmam wa-l-muluk'' (''Història dels imams i dels reis'') o, simplement, com ''Tarikh at-Tabarí'' (''Història d'at-Tabarí'') i l'exegètica ''Jami al-bayan an tawil ay al-Quran'' (''Comentari de l'Alcorà''), més coneguda com a ''Tafsir at-Tabarí'' (Tafsir ''d'at-Tabarí''). Proporcionat per Wikipedia